Ozzztrezzz, que avorrit que eztà el gripau!, va pensar el mosquit. Zi zabéz com diztreure’l… Després del mosquit va arribar el caragol, la formiga, l’aranya, la libèl·lula, el centpeus i finalment el saltamartí que no volia formar part d’aquella nutritiva comitiva.

Tarda de gripaués un àlbum il·lustrat divertidíssim amb un ritme narratiu creixent que condueix al lector fins a un final inesperat.

Els seus protagonistes s’expressen d’una forma peculiar, utilitzant jocs fònics i onomatopeies, recursos que ajuden la narració i contribueixen a dotar-los de personalitat. Maite Mutuberria, i per tant l’adaptació al català de Tina Vallès, fa servir un llenguatge proper al còmic, amb indicacions de moviment, expressions gestuals, entrepans i abundants recursos simbòlics que accentuen el caràcter humorístic de la proposta.