En Nicomedes no troba cap solució a la seva calvície prematura: a cada alternativa a la frondosa cabellera pèl-roja que lluïa, li sorgeix un inconvenient inesperat i molest, cadascú més absurd que l’anterior. De sobte, se li enfilen al cap un perruquer, una parella de ballarins, una velleta aficionada a fer mitja… Per sort, abans de perdre del tot la paciència -i el seny-, va tenir una idea molt pràctica.

‘Nicomedes, cap pelat’ és una història breu i original, humorística i surrealista. Podria haver sortit de qualsevol dels llibres anteriors de Pinto&Chinto: ‘Contes per a nens que s’adormen de seguida’ (selecció The White Ravens 2011, Munic) o ‘Minimalario’, publicats per KALANDRAKA. Però la història d’aquest calb simpàtic adquireix entitat pròpia, amb unes il·lustracions molt expressives i acolorides, per explicar-nos que, gairebé cap problema -ni tan sols la inevitable caiguda de cabells- és tan important com per no trobar-hi una solució avantatjosa, i fer així del suposat “defecte”, una gran virtut.