Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S’hi movien apoc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: “Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món”. “Quina bajanada!” va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. “En el pot petit hi ha la bona confitura”. I li va explicar aquesta història…
Durant la seva infància, el Leo Lionni va ser un gran admirador dels animals, epecialment dels rèptils, els quals ficava en un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra, pedres, falgueres i molsa. D’aquesta afició sorgirien, amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenir la casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobre la vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitat i la senzillesa enfront de l’arrogància i la superficialitat.