La Blanca és valenta i astuta. Una nit, en Camungles entra a la seva habitació per menjar-sela; encara que aquell monstre té un aspecte horripilant, la nena no s’espanta i hi comença un diàleg que acaba confonent-lo fins que dubta de la seva identitat.

-Alça, Xot el Bruixot!

-No soc en Xot. Soc en Camungles, el que no es talla mai les ungles! –va respondre el bruixot, enrabiat.

-No em prenguis el pèl. Ets en Xot!

-Que no. Soc en Camungles

La Blanca, amb altes dosis d’astúcia i intel·ligència, aconsegueix que en Camungles acabi fugint cap a casa seva, convençut que és una estafa de bruixot que no recorda ni el seu nom.

La història traspua humor, tant a través de l’enginyós text de Margarita del Mazo, com de les imatges divertides i fresques de l’artista danesa Charlotte Pardi. El missatge principal gira al voltant de l’astúcia, qualitat que converteix el més feble en fort; però, a més, en un altre nivell de lectura, ens pot fer reflexionar sobre temes profunds com l’autoengany o la negació de l’evidència fins al punt de no reconèixer-nos. En aquest sentit, l’autora ens recorda “que és important mirar-se, de tant en tant, perquè no t’enganyi ningú fent-te pensar que ets d’una altra manera”.