La Carola no té por de res ni de ningú. No és estrany, per tant, que no s’espanti gens ni mica quan una veu greu i terrorífica se li adreça de nit. ?
– Carola! -deia la veu?. Carola! -Sí, respon la Carola. Què passa? La Carola, precisament, no és de les que es deixen endur pels nervis; no obstant això, no pot evitar empipar-se com una mona quan el monstre que s’amaga sota el seu llit la pren amb el pingüí de peluix.
La intrèpida Carola ens ensenya a desarmar les nostres pors amb arguments molt convincents: això de tenir por és una estupidesa inútil; qui no en té, disposa de més temps per jugar.