Diuen que fa molts i molts anys, els habitants de Montblanc no es llevaven amb el cant del gall ni amb el despertador. Cada matí els desvetllaven uns brams, uns crits i uns esgarips horrorosos, terribles, horribles, que glaçaven la sang. I una pudor de fum i socarrim pitjor que el tuf d’una galeta cremada al forn. No tenien un volcà a la vora, ni un incendi al bosc del costat. No. Hi tenien una cosa pitjor: un drac ferotge.