«La Jennifer és un malson amb cames. Se m’enganxa com un xiclet, n’estic embafada… Insuportable! I jo que em pensava que amb l’Owen havia creat la criatura més horrorosa que podia existir sobre la Terra… Doncs ara hauria de demanar la recepta als pares de la Jennifer!»

Quan la Jennifer, l’autoproclamada «millor amiga» de La terrible Adèle, decideix no separar-se ni un moment d’ella, les coses es posen molt lletges! L’Adèle, per més que s’hi esforça, no aconsegueix fer-li entendre que… bé… dit d’una manera fina, aquesta amistat no és recíproca. Però què pot fer per desempallegar-se d’una paparra com aquesta? I no serà perquè no pari de llançar-li unes indirectes TERRIBLES…