La conquesta de Mallorca el 1229-1232 i d’Eivissa i Formentera, el 1235, marquen un canvi radical en la història de les Illes Balears. Les societats islàmiques d’aquestes illes seran substituïdes per una nova població cristiana, feudal i majoritàriament catalana, si bé també hi haurà aportacions notables d’occitans, aragonesos i genovesos, així com de jueus de diversos indrets del Mediterrani. El gran impulsor de la conquesta de Mallorca fou el rei de la Corona d’Aragó, Jaume I, que també sotmetrà a vassallatge una Menorca que romandrà islàmica fins el 1287.

A més, Jaume I no annexionarà les illes Balears al Regne d’Aragó o al comtat de Barcelona, sinó que crearà una nova entitat política, el Regne de Mallorca, a qui dotarà d’una autonomia i unes llibertats poc corrents per a l’època. Sorgia així un autèntic estat dins la Corona d’Aragó.

En aquest transcendental volum s’ofereix, de manera documentada i assequible al gran públic, les claus que permeten entendre la configuració inicial dels pobles mallorquí, eivissenc i formenterer. Les dates del 31 de desembre (1229) a Mallorca o del 8 d’agost (1235) a Eivissa, sempre han estat considerades com el naixement d’uns pobles vinculats a occident, cristians i de parla catalana, amb Jaume I i Guillem de Montgrí, respectivament, com a grans referents.