Aquest àlbum marca el retorn a l’aventura. Va començar a sortir al setmanari Tintín, el setembre del 1966, quatre anys després d’acabar-se Les joies de la Castafiore. Aquí retrobarem en Rastatopoulos, qui crèiem que s’havia ofegat al final de Stock de coc, i al seu amic Allan. Sorgeix una nova figura: el molt riquíssim Laszlo Carreidas, l’home que mai no riu. Aquest home és un milionari, propietari d’avions i companyies petrolieres, i de la beguda Sani-Cola. Aquest personatge fou inspirat per Marcel Dassault. És un tipus paradoxal: pertany als bons, però sota l’efecte del sèrum de la veritat, apareix com un ésser sense massa escrúpols a l’hora d’amassar la seva fortuna. Cap al final de la història, trobarem a Mike Ezdaditoff, personatge inspirat en Jacques Berger, autor del llibre Le Matin des Magiciens i animador de la revista Planète. Aquí veiem la fascinació que sentia l’Hergé pels fenòmens paranormals i extraterrestres.