Quantes vegades hem sentit a les nostres mares dir que estan fins al monyo? Doncs resulta que no són les úniques!

Les filles també n’estem fins al monyo, però aquesta no és l’única cosa en la qual ens assemblem a elles. Mares hi ha de tota mena. Algunes despistades, altres sobreprotectores… però totes elles tenen una cosa en comú: els seus fills. La segona cosa que compartim és la vida. Aquest conte parla de l’amor incondicional i l’afecte d’una mare cap a la seva filla.

De la mà de Bea Taboada, autora del conte A vegades la mare té trons al cap, arriba un conte il·lustrat homenatge a una de les persones més importants de les nostres vides: les mares.