L’Agni no acaba d?entendre què és això de ser pobre. Només té una cosa clara: els seus pares, la Lalita i ell ho són. I tots els veïns del barri, també. Perquè quan els grans parlen entre ells, en moltes ocasions, solen acabar dient que són pobres. «Ser pobre no és bo», pensa l’Agni, tot recordant les cares tristes dels grans quan diuen aquella paraula. Quan ho fan, mai somriuen. El sol es pon a la mateixa hora per a tots els habitants de Bombai. En arribar a casa, alguns podran obrir les aixetes per rentar-se i preparar el sopar. Però la majoria, que tan sols tenen aigua emmagatzemada, hauran de repartir entre tota la família el contingut dels cubells que han omplert a les fonts públiques.