Zoo de paraules està format per 22 poemes en què els protagonistes són animals, seguint la tradició dels bestiaris catalans. D’aquesta obra Gabriel Janer Manila ha comentat: «És un bestiari deliciós i alhora màgic. L’autor juga amb les paraules d’una forma magistral. Hi ha una subtil influència de Rodari. El que emociona més és la depuració de la llengua com si l’autor hagués passat les paraules per un alambí o filtre; també la bona utilització de les metàfores, no excessives, però belles. Al cérvol li creixen «branques al cap» i el rossinyol és «músic de jardí». Són especialment aconseguides les rimes que segueix Besora, que això només es fa quan es té el geni de la poesia».