Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l’any 1950, dinou anys abans de l’arribada de l’home a la lluna. No es tracta d’una obra de ciència-ficció, sinó d’una anticipació tan precisa com li fou possible a l’autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L’homme parmi les étoiles (L’home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l’equip.
Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l’aprovació de l’autor del llibre L’astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història.
Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.