Quan jo era petitó volia ser un reparador de finals, és a dir, algú que arregla els finals de les històries. Perquè, si us hi fixeu, és molt freqüent que les històries s’acabin en el millor moment… i de la pitjor manera. De vegades passa que els finals són massa complicats, massa tristos, difícils d’empassar, incomprensibles o massa censurats… I això sí que és trist. Perquè el que més m’agrada del món són les històries! Hi poden succeir coses increïbles…